La Trama de Malgosia Plichta is in da Onsom
Inauguració
D'on ve TRAMA?
Buscant un parèntesi per a aquesta etapa del meu treball em va venir al capdavant la noció /concepte de la trama. El significat del terme és una mica ambivalent, descriu una estructura complicada i una mica
caòtica a primera vista, on tots els elements són imprescindibles i coexisteixen a
tensió constant. Encara que els meus treballs no són gaire narratius en el fons, vull explicar una història, o més aviat vull suggerir que una història o diverses històries paral·leles van ser la raó de construir una sèrie d'obres. Realment no té importància la cronologia dels esdeveniments, el que importa són les
connexions entre ells i la suma que sembla portar a una nova realitat.
De vegades tot el procés es converteix en una trama contra el que crea i aquí es fa visible el drama tan esperat, però alhora la crisi es considera una oportunitat de transició que permet resoldre la trama.
La meva manera de treballar està molt connectada amb la consciència de la meva pròpia realitat i per molt quotidiana i senzilla que sembli, crec que viure atentament és una manera d'experimentar la veritat. Un dels meus escriptors favorits, Thomas Merton, deia que cada artista és un ésser contemplatiu. Podríem entendre la contemplació com un estat de desconnexió de la realitat, però em sembla una idea errònia. Contemplació significa una total proximitat de la realitat a cada instant, significa submergir-s'hi i afrontar-la a tots els nivells, i està a l'abast de tot aquell que els ho proposa.
La meva feina sempre té el seu principi a la meva vida, a la suma d'instants, idees i experiències, més enllà que expressi alguna cosa corrent o extraordinària. El treball artístic no consisteix a buscar moments d'inspiració, sinó que a la
quotidianitat de la vida es pugui extreure la bellesa, que estarà inevitablement unida a la
veritat.
El procés de creació comporta el gran risc de no saber on ens portarà, però té una cosa atractiva que ens impedeix deixar, un impuls que ens fa seguir. Normalment estar exposat ens provoca una esglaiadora sensació de inseguretat, però igual que a la vida sense combatre-la no podem avançar ni arribar al fons. L'estat de crisi , la incomoditat i el por al canvi, que per naturalesa són inevitables, es converteixen en oportunitat de fer-nos lliures i més atents.
Malgosia Plichta (Varsòvia, 1981)
